Nou jorn
En el cor tinc empeltada
una branca d’esperança,
d’on neixen nectarines que,
dia a dia, ofreno al destí.
Matí
Pujo a l’autobús turístic
quan el Sol és fa templer,
hereu de la mare Terra
i hereu del pensament.
Tarda
Quan la Lluna es fa pubilla
baixo del carruatge. Busco
els Gegants i Capgrossos
i el folk de Xavier Baró.
Nit
La nit (que llarga és la nit!)
em cerca, Fada de Ventafocs;
que la vida només és un conte
i els contes se’n van al cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.