“Estar enamorat pot arribar a ser l’estat ideal de l’idealista”
Mentre això no passi, des de la falta d’amor (o desamor) faig amor. I així:
Estimo la poesia,
la seva insolència crítica,
la incògnita de cada vers
i el seu simulacre de felicitat.
Estimo la música,
la cadència poètica de notes,
ritme de nit, lluna i estels,
amb melodia de firmament.
Estimo la fotografia,
la seva poesia plàstica,
el satèl·lit cromàtic que
l’envolta de llum i color.
Estimo els espais oberts,
on s’aplega la natura
i els éssers fills seus:
la poesia primigènia.
I estimo, perquè estimar
és, i serà, poesia del cor
i balança per equilibrar
la raó de la racionalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.