Sóc un somiador. Somio
un univers millor:
On el cercle de la vida
sigui perfecte, l’avui
igual com serà demà.
Sense antigues històries
de terres fragmentades.
El món zero, l’hora zero
de creació, de redempció.
Somio la pausa, l’instant,
la galàxia impalpable que
obre com clau d’esperança.
El món on tots els deserts
són de molsa, endinsada
amb arrels inabastables
i enlairada dintre el brancam.
Somio un món on la nit
no estigui empaitada
per llum freda, artificial
i amarga. On el nou dia
-obert a núvols i pluja-
no se’ns mori sense avisar,
tancant farcellets de somnis.
Somio que somio, que ja...
no sóc un somiador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.