Ara, s’ha ficat de moda que els corruptes i delinqüents de guant blanc, quan surten de presó, facin una roda de premsa, en la que fan un agraïment exprés als presos comuns del mòdul que han estat internats.
Si no recordo malament, el primer en fer-ho va ser el Mario Conde. Des d’aleshores, quasi tots ho fan, amb les càmeres de televisió enfocant la porta del centre penitenciari. Sí, sembla que la presó és un bon lloc per socialitzar-se i relacionar-se amb gent d’estrats socials més baixos i que mai es produeix en la societat civil. La privació de llibertat en un espai limitat unifica i agermana als que són residents d’unes normes i disciplina que són comunes. Salvant les distàncies, passava el mateix quan es feia la “mili”, desapareixien les classes socials i, en alguna mesura, tothom era exactament igual.
M’agradaria saber si aquesta socialització perdura en el temps i, ja en la llibertat del context social, aquest agraïment es converteix en alguna cosa més que paraules.
Si no recordo malament, el primer en fer-ho va ser el Mario Conde. Des d’aleshores, quasi tots ho fan, amb les càmeres de televisió enfocant la porta del centre penitenciari. Sí, sembla que la presó és un bon lloc per socialitzar-se i relacionar-se amb gent d’estrats socials més baixos i que mai es produeix en la societat civil. La privació de llibertat en un espai limitat unifica i agermana als que són residents d’unes normes i disciplina que són comunes. Salvant les distàncies, passava el mateix quan es feia la “mili”, desapareixien les classes socials i, en alguna mesura, tothom era exactament igual.
M’agradaria saber si aquesta socialització perdura en el temps i, ja en la llibertat del context social, aquest agraïment es converteix en alguna cosa més que paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.