Frega la lluna plena
cada arcada, cada
columna a cel obert.
La nit no té presa,
li dóna protagonisme
al crepuscle. Ella,
més tard, ja regnarà
en llarga nit d’estiu;
fins que un altre
crepuscle l’acomiadi
per tornar l’endemà.
La petita Júlia
(ves per on) anomena
a “Romeo” Sí, potser
aquesta lluna plena és
la lluna de Shakespeare.
(Gràcies Júlia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.