Estan ferits els arbres,
està ferit el meu esperit.
S’allunya el vol de l’oreneta
i no sabem si voldrà tornar.
El vent està en rebel·lia
i guilla com nen embogit.
La lluna plora amb aiguats
i ofega les terres de cultiu.
Aigua i foc ens enaigüen
aire, terra, mar i muntanya,
deixant arbres, territoris
i animals nus i sense vida.
L’home mai escarmenta,
s’enroca dins la prepotència,
creu que tot és reversible,
i va morint com mor la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.