Portem deu dies de boira.
De sobte, s’il·lumina la sala,
giro i veig un sol esmorteït.
Emocionat, surto a veure
un cel quasi diàfan i blau.
Vana il·lusió. Mitja hora
i la boira guanya la partida.
Un pressentiment m’envolta,
que la nova situació social
(fruit d’aquest puzle polític)
no acabi sent: Mitja hora de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.