Democràcia judicial

Els ciutadans sempre hem estat supeditats a la interpretació de la llei que el jutge fa o pot fer. També estem supeditats a la seva sentència, on hi podem trobar des d’una pena mínima fins a una pena màxima. La pena-càstig és, doncs, sinó arbitrària si a l’arbitri del jutge. De fet, molts advocats defensors a la pregunta de “com anirà el judici?”, sempre contesten “depèn del jutge que ens toqui en sort”. ¿De veritat que la justícia d’una democràcia ha de dependre de la sort?

Es pot qüestionar l’autoritat d’un polític o l’autoritat d’un governant. Ara, pobre de tu si qüestiones l’autoritat d’un jutge. I aquí no hi ha llibertat d’expressió que valgui. No sóc l’únic que ho diu, però si fa moltes dècades que ho estic dient: Qui jutja als jutges? ¿Qui fa rectificar i compensar les sentències injustes? Fico com exemple a Sandro Rosell, que després de dos anys de presó, se’l va declarar innocent. ¿S’ha investigat el jutge que el va condemnar? Ha estat, com a mínim, censurat?

Del pas de dictadura a democràcia es va democratitzar el poder executiu, es va democratitzar el poder legislatiu; però..., voleu dir que el poder judicial no està encara per democratitzar? Els jutges progressistes li donen la culpa de la situació judicial actual a les lleis que tenim. És a dir, que de forma indirecta li estan donant la culpa al poder legislatiu. No sé de qui és la culpa, però tinc molt clar que una bona llei ha de ser concisa, precisa i que no doni opció a la interpretació. És a dir, acabar amb la vella dita de: “Feta la llei, feta la trampa”. Efectivament, les feministes tenen raó “NO és NO”. I això seria bo que fos així de clar a tot el codi penal.

Sempre tenim a la boca allò que “La justícia és igual per a tothom”. Segur? També ho és pels jutges? Insisteixo, qui jutja als jutges? Mentre no tinguem resposta a aquestes preguntes, seguirem tenint una democràcia judicial.