dilluns, 13 de gener del 2020

Recers

Tot sovint busco
el recer de paraules
i submís m’acullo
al seu significat.

Enyoro el cuc amagar,
el recer d’infantesa,
l’amagatall benvolgut
on sempre era descobert.

De tant en tant, també,
busco el recer del bosc,
la seva llum tamisada
pel paraigües de fulles.

I el recer de ribera,
on el murmuri d’aigua
bateja cada pedra
i cada mot que escric.

Tots aquests recers
els tinc aplegats dins
un sol recer de vida,
que em fa més humà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.