El soroll d’un diccionari caient a terra,
em porta a recollir-lo amb urgència,
no fos cas que les paraules quedessin,
esbargides per l’enrajolat i tingués que
recollir-les a cop de raspall i recollidor.
Potser, seria bo fer-ho així i destriar-les,
poder agrupar-les pel seu significat,
enlloc d’alfabèticament com fem ara.
Deixeu-m’ho aquí. Són elucubracions,
fruit d’un dubtós i sensible estat d’ànim,
d’una convalescència que em limita
físicament, alliberant la imaginació.
Aleshores, no queda cap altre remei
que empunyar l’espasa-ploma a la lliça,
esgrimint-la davant el full en blanc,
per tal de poder sentir-me viu i útil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.