Càlid i ensenyorit, un vent
m’eixuga el cos i vol compassar
el dol que hi tinc a la memòria.
Persisteix aquella absència,
persisteix la veu dins el poema
i el repte que tinc a cada vers.
Incert prodigi té la paraula
que, fins i tot, pot confluir
amb música per a una cançó.
Per contra, germina el silenci
i el seu misteri. Tot plegat,
la cadència, el mar del diccionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.