Des d’on es marceixen les ones,
veig blau de cel i blau de mar,
mentre escolto música de Blaumut.
S’entortolliga un ball de palmeres,
branques amansides, entrecreuades
mirades inquietes pel passeig que,
potser, masteguen misteri d’amor.
Bellugo els peus nus, gaudint
pessigolles, remeno sorra i arena,
fins que m’arriben a esgarrifar,
perquè elles s’aparellen al ball
i fueteig d’un càlid vent Xaloc,
que sempre ens porta l’anunci
del captard, lluna i nit d’estels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.