Com juvenil noi escolta, rememoro
el tros de corda que era baga de rappel
i, a la vegada, aixopluc de nusos mariners.
Amb cada nova llaçada el prodigi del nus guia
o el nus pla, la lligada del tenell o gra d’ordi
i els més experts fins i tot la ballestrinca
o el poètic pinya de rosa. Més tard, cada oreneta
va endinsar-se i deturar en l’orografia del seu fat,
escurçant la seva joventut en el ràfec del destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.