Tres situacions davant del COVID-19

A tota epidèmia o pandèmia es produeixen tres situacions: Infecció, malaltia i seqüeles.

Infecció
A la persona infectada se li’n diu portador, perquè es converteix en contenidor i transport del microorganisme i, per tant, pot ser difusor-transmissor d’aquest microorganisme, efectuant per contagi la infecció i transmissió de la malaltia. Per transmetre una infecció es necessita que hagi un canal o mitjà de transmissió, en el cas del COVID-19 aquest mitjà és aeri i és l’alè que espirem quan respirem. A la vegada, el portador pot desenvolupar o no la malaltia, pot passar-la de forma subclínica (sense símptomes o molt lleus) o pot ser asimptomàtic. Seria bo que els asimptomàtics no baixin la guàrdia i tinguin cura de la seva salut, tal i com explico a les seqüeles.

Malaltia
Si la persona desenvolupa la malaltia, implica que primer ha estat infectada i després d’un període d’incubació desenvolupa la malaltia. Aquesta malaltia pot ser lleu, greu o molt greu. La gravetat vindrà determinada per molts factors: Càrrega viral d’infecció, reacció i resposta del seu sistema immunitari, patologies cròniques de base, rapidesa sanitària d’actuació, tractament administrat, etc. En el cas del COVID-19, sembla ser que el sistema immunitari de la persona és determinant, però això encara està en estudi. No obstant, sembla ser que algun grup sanguini reacciona diferent davant el virus.

Seqüeles
Les seqüeles són conseqüència d’haver patit una malaltia o que aquesta malaltia hagi exacerbat problemes i malalties cròniques que ja tenia la persona. Les seqüeles poden ser a curt termini (immediates), a mig termini o a llarg termini. En el cas del COVID-19 s’estan veient i estudiant les seqüeles a curt termini i algunes que potser poden succeir a mig termini, però hi ha una gran incògnita pel que fa a les seqüeles a llarg termini. I això també podria resar per als portadors asimptomàtics o que han tingut la malaltia de forma lleu. Malauradament, encara no sabem què passarà dintre uns anys amb tots aquells que han estat exposats al virus, hagin desenvolupat o no la malaltia. Així doncs, val la pena parar molta atenció i fugir de tots aquells bocamolls que preconitzen una immunitat natural col·lectiva (la mala anomenada immunitat de ramat), que no deixa de ser una infecció generalitzada de tota la població. Una cosa és la immunitat que es pot assolir mitjançant una vacuna i l’altra és una possible immunitat assolida per haver passat la infecció, qüestionada aquesta última immunitat des del fet que hi ha persones que ja s’han infectat dues vegades, la primera superada, la segona no. A mi, aquesta situació em recorda una mica el comportament del virus Varicel·la Zoster.

Per últim, tinguem present que el nostre cos, des de la seva saviesa, sempre reacciona i es defensa davant de qualsevol agressió externa; però, després, té que adaptar-se a la nova situació i això pot ocasionar les imprevisibles seqüeles.