Als nostres avantpassats

Gent de mar

De Santa Cristina a Calella,
de Tossa fins a Boadella,
la mar se’ns posa brava
i el pescador la consagra.

Trontolla l’àncora llevant-la;
quan, per un cel serè de calor,
surt el sol com un mugró,
empenyent l’aigua cap el racó.

Dempeus, les mans al timó.
La pell arrelada, de bronze,
esbargida de flocs de sal
i els ulls clavats a l’horitzó.

L’aire té regust salí, d’algues,
quan la barca se li encatifa
en aquesta tauleta braser
amb la xarxa per faldilla.

El peix fresc i lluent boqueja,
la dona dóna un cop de mà.
Sense port, es vara a l’arena
i el mugró es desdiu: “fins demà”.

I gent de riu

De la Ribagorçana a la Pallaresa,
del Segre fins al Valira,
el riu se’ns fica brau
i el muntanyès el lleva.

El vent castiga el “bon dia”,
la llum s’entesta en sortir.
Tots els arbres s’inclinen
i la pregària és sense gaudir.

Ferm, i com el pare riu,
s’escau de pedra en pedra,
recollint tot el gèlid fred
que li traspua la muntanya.

El sol suavitza els colors,
la serra mossega el tronc
d’aquest índex de la terra,
tan vell i savi com el món.

El dit és humit per navegar.
La dona recull el seu aviram.
Sense quasi peus, abraça la pena
i la llum s’enfonsa fins l’endemà.