dimecres, 28 d’octubre del 2020

Sota l’Arc de Sant Martí

Després de la pluja va quedar
un ambient humit i fresquívol
dins un cel tan negre com atapeït,
el sol només trencava per l’horitzó,
manifestant un Arc de Sant Martí
que anellava tota la vall de Borredà.

El “jo” científic sempre ha acceptat
la refracció de llum dins les gotes d’aigua
i l’espectre de colors que conformen
l’Arc de Sant Martí. El “jo” poeta creu que
és l’aura de la naturalesa i afortunat de mi
he estat sota aquesta aura vàries vegades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.