La “lustratio” o aigua “lustral” (d’aquí prové el terme lustre, quan va passar a realitzar-se de forma quinquennal) era una cerimònia de purificació que s’efectuava a l’antiga Roma, mitjançant l’ablució amb aigua de font sagrada, degudament santificada amb sal, foc, ram de llorer, d’olivera, etc. La “lustratio” tenia un sentit d’exoneració espiritual i era efectuada per determinats sacerdots a totes aquelles persones que havien tingut relació amb un vessament de sang, fossin o no responsables del mateix.
La “lustratio” més famosa de la Història fou la de Ponci Pilat. Ja que, a part de fer l’ablució en nom de Jesús de Natzaret, va fer-la pel seu compte, sense el concurs d’un sacerdot; la qual cosa, en la religió romana, equivalia a una blasfèmia.
Doncs bé, molts ciutadans, davant d’alguns esdeveniments polítics, tenim la mateixa sensació: hi ha una mena de “lustratio”, de rentat de mans polític. Polítics que no s’encomanen a la societat, que està clamant al cel un altre tarannà, una altra manera de fer política, de respecte i de contingut programàtic. Els ciutadans estan cansats d’escoltar les desqualificacions a l’adversari, a la persona, desqualificacions que no porten enlloc o porten a l’agressivitat. Com diu el jovent: “van a la seva bola” Una bola que roda com bola de neu i es fa més grossa cada dia. I bola també de mentida, d’engany públic i quotidià als soferts ciutadans, amb tendencioses promeses, que tenen més de paternalisme que de compromís social.
Després, aquests mateixos polítics són els primers (passen de Pilat a Caifàs) en esquinçar-se les vestidures, davant l’augment del desencís polític de la població. Doncs bé, que prenguin nota, que els ciutadans també podem fer una “lustratio civis” democràtica.
dissabte, 24 d’octubre del 2020
“Lustratio” política
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.