El temps no m’ha fet,
ni més ric, ni més savi.
El poc o molt que sé,
ho aposto tot a llegir,
a l’ombra de llibres
i a l’ombra del destí.
El temps s’embolcalla
rere el meu passat,
on hi tinc acollits
una enfilada de sentiments
que, discretament,
em fan riure o em fan plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.