A la fondalada del pensament
hi tinc hoste l’endormiscat desig.
Aquest carreu (llamborda fosca)
esfilagarsa el meu esperit,
esmaperdut per l’encuny de l’enyor.
Guaret on esbanco els meus sentiments,
amb algun que altre xerric emocional.
Després de tot, la rauxa i malfat
s’esfullen en el codolar del
riu esquerp de la meva imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.