A trenc d’alba,
els núvols envolten
un tímid sol.
Mar endins o riu avall
busquem respostes
a preguntes punyents.
L’evasió no és solució
i el poema només és...
una nova incògnita.
Refugi per a l’amor,
refugi per al somriure,
tot mirant el futur.
Som finits, som humans,
buscant la llavor
dels nostres somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.