Em resisteixo a la torpor del gest
que m’escurça el desig de calar foc
a la cambra impúdica dels somnis.
No hi ha cap vela hissada dins el blau
que dugui escrit el nom d’un vell secret
ni cap espera que sigui prou fervent
per exaltar els sentits a cor que vols
i anar corrent al moll a llevar àncores.
Em resisteixo amb els ulls, encara
que m’estimbi enllà de la mirada.
Ramon Rius Mosoll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.