Sol mediterrani

Estic present quan l’escuma,
a ran de platja, brandeix l’esmolet
d’aquesta sageta ancestral,
amb clam i ressò de cala;
on s’estén el bancal de sorra
i l’espona del reclam.

L’ombrel·la d’una au em repta
a l’oreig mediterrani del sol,
aram parrupaire d’ones i núvols
que s’embanquen com el gra a la sitja.

Cavalca l’embalum de la imaginació,
voliaina daurada, que s’encantella
de pedra a pedra i de cor a cor.