El joc del temps

A la desolada platja del cor,
hi arriben ones d’enyor
que marquen, segon a segon,
el rellotge del temps.

Cada absència deixa un buit
que cal omplir amb respostes.
Sense defallir, omplim de secrets
el misteri de la nostra vida.

Tenim inquietud per trencar
amb la rutina del passat,
perquè l’embruix del temps
ens recorda la nostra edat.

Aquest joc és incert, ell fixa
les regles i determina la partida;
mentre, nosaltres ens perdem
dins la immensitat de segles.