Només una mica

Mica a mica,
el temps se’ns escola
i s’esvaeixen els records,
per tenir la memòria
massa saturada.

Mica a mica,
reciclem sentiments
que han anat envellint,
com envellís el bon vi.

Mica a mica,
col·leccionem imatges
que ens donen alegria,
però també tristesa,
perquè ens fan més vells.

Mica a mica...,
surt el sol i surt la lluna.
I surten noves paraules
per fer nous versos.