Les paraules són
la polpa del poema
i els sentiments
el seu suc.
El cel encès
amb núvols rogencs,
són la referència,
l’adàgio d’estimar.
Si vull, puc escollir
aquesta música
i fer-la paravent
dels meus fantasmes.
Sortir de la ingenuïtat
i caure en la desmesura,
el desconcert o la sorpresa,
fer-me serf de mi mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.