Quan la nit s’allargassa,
projecto nous somnis,
com si fossin fosques
ombres de paraules,
amb el màgic prodigi
que deixa la quietud.
D’aquesta manera,
puc tranuitar a ritme
d’un indispensable desig.
Potser la meva vida
és incerta o, potser,
he de desmantellar
algun que altre poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.