Jugar a viure

No sé si sóc digne
d’aquesta quietud,
mentre escolto
la simfonia del record.
N’és un gest, un adàgio,
l’embruix de la paraula,
quan vol adaptar-se
a la pell cansada
d’aquest poeta ingenu,
que només juga a viure
o, potser, a sobreviure.