El temps de folgar resta en el flascó
del delit amarg, o potser agredolç,
que tot desgavell i disbauxa fa,
trencant l’ascètica rutina.
Sempre fem segrest tant de somnis de nit,
com de somnis de dia. I cada vesprada
podem surar per aquest aiguabarreig;
interludi rondinaire de faraònica pel·lícula
on els somnis són, somnis de cartró pedra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.