Prepotència

Amb aquest article, em solidaritzo amb l’escrit que fa uns dies va fer l’amic Jaume de Lleida, on denunciava l’incivisme que hi ha a la ciutat de Lleida.

Passar el semàfor amb vermell, és prepotència (i això resa per a conductors i vianants). Caminar o córrer pel carril bici, és prepotència. Anar amb patinet elèctric per la vorera quan hi ha carril bici, és prepotència. No fer ús dels intermitents (fins i tot quan es canvia de carril), és prepotència. Aparcar o aturar-se damunt un pas de vianants, perquè baixi un passatger, és prepotència. Aparcar a un gual o a un aparcament de motos, és prepotència. No respectar la distància de seguretat en els avançaments, és prepotència i una irresponsabilitat. Fer un avançament amb línia continua o en corba, és prepotència i una irresponsabilitat. Llençar la borilla encesa, és prepotència i una irresponsabilitat (ho fan a casa seva?). Escopir flemes, xiclets, closques de fruits secs, papers, etc. al terra, és incivisme (què ho fan a casa seva?). No respectar els límits de velocitat, és prepotència i irresponsabilitat (aquí cal afegir-hi totes les partides que envolten Lleida). Conduir sota els efectes d’alcohol i drogues, és prepotència i irresponsabilitat. No recollir els excrements de l’animal de companyia, és prepotència i mala educació (a casa seva prou que els recullen!). Regar les plantes, vessant l’aigua al carrer, fora de l’horari establert, és prepotència i mala educació. Deixar el gos bordant, tancat al terrat, al balcó o al cotxe, és incívic i inhumà.

Prepotència, mala educació i incivisme són ingredients d’un còctel anomenat immaduresa. A vegades, aquest còctel també pot portar alcoholisme i drogoaddicció.

De res serveix tenir la millor normativa municipal del món, si no hi ha una fèrria voluntat política d’aplicar-la. De res serveix tenir la millor normativa municipal del món, si la policia municipal no surt al carrer a fer-la complir. És molt lamentable que un policia no pugui actuar d’ofici i que li escoltis dir: “Nosaltres no podem actuar com voldríem, nosaltres complim ordres”. No serveix de res amenaçar en augmentar l’import de les sancions, quan resulta que no s’està sancionant. Tothom és conscient com la ciutat de Lleida s’ha deteriorat i s’ha incrementat l’incivisme. La meva pregunta és molt clara, fins quan esteu disposats que continuï aquest deteriorament? Malauradament, els comportaments negatius no funcionen amb reforç positiu. Així doncs, cal sortir al carrer a sancionar, sancionar i sancionar. Prepotents, maleducats i incívics viuen de dos coses: de la impunitat (cal sancionar molt més) i de la covardia de la gent cívica que té por a una confrontació, si posa en evidència el maleducat o a l’incívic. Ah! i als bocamolls de la tolerància els hi tinc que dir: “Una vegada és tolerància, dos vegades és permissibilitat. En democràcia, sí a la tolerància i no a la permissibilitat”.

Sí, senyors, ens agradi o no ens agradi, Lleida és una ciutat amb un incivisme força preocupant, amb una població molt immadura, ho diu el Jaume de Lleida, ho dic jo i ho diuen uns quants psicòlegs. La pregunta és: qui assumeix la responsabilitat d’aquesta realitat?