Aviat tornaran els dies curts
i el buit que deixa el somni;
seguiré dallant paraules,
encara que m’entortolliguin
amb emocions i tendresa,
mentre el desordre deixa rastre
a la branca de l’absència.
Llunyana queda l’espera
i sempre propera hi tinc
les entranyes de casa meva.
La melangia de l’amor
o és felicitat o és temença.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.