El poruc pardal fugís
del silenci de ponent,
ressegueix els meandres
pels canyissars del riu.
Hisso la meva mirada
per volar al seu costat,
seduït pel contrallum
i la mudesa del moment.
A poc a poc, m’enfilo
a un altre capvespre
i acarono els àlbers
de l’Antonio Machado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.