A vegades, ell surt.
A vegades, es resisteix.
Malgrat que les paraules
sempre volen dansar,
o volen surar pel mar,
o brollar com aiguaneix,
o com gotes de pluja fina,
o com flocs de neu.
A vegades, m’enerven,
em treuen de polleguera
i, a vegades, es conformen
com nou fill, nou poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.