Som viatgers.
Qui més, qui menys,
està a l’andana,
per tornar a pujar
al tren de la vida.
Sortir de l’absència,
d’un calendari suspès,
que n’és miratge
per on dansen misteris
i constel·lacions de dols.
Comptem límits i pors,
per establir criteris:
el tràfec de normes
i el bufeteig de dubtes.
Això sí!, amb mascareta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.