El tossal de les guineus

De minyó (em capbusso amb petjades d’enyor)
com voladís pardal per entre bancals, espones,
sèquies i el sinuós reguer; voltejava els camps,
d’aquella senalla que rotllava la torre dels avis.
Al rerefons, un turonet: “El tossal de les guineus”
Allà estant, surt del cau el lletó de la guineu,
un petit guillot que, potser, algun dia es cruspirà
totes les gallines de la iaia. Però, que voleu!,
per a mi només era un cadell ple de puces vermelles.
Me’n vaig, deixo aquest nodrissó puçós i maldestre
que no deixa d’aguaitar-me mentre m’allunyo.