Tinc molt endins
el rebost d’encenalls,
per encendre el foc,
quan escric versos.
És un repte d’esperança,
perquè les flames hissin
com ocells lliures, esborrant
l’eco de records i somnis.
Aquest ressò, veu de poeta,
que truca a la nostra porta
i, a cop calent, esborra
tots els nostres neguits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.