diumenge, 6 de setembre del 2020

Asocial

En diverses ocasions m’han dit que sóc insociable. No, no sóc insociable; abans al contrari, sóc una persona força sociable, però reivindico el dret a elegir la meva sociabilitat i per això sóc asocial selectiu. Per a mi, el 80 % de la gent no em reporta res positiu i en canvi em reporta coses negatives (exemple, els que passen de complir amb les normes contra el COVID-19).

M’és impossible relacionar-me amb tot tipus de drogoaddicte (siguin alcohòlics, fumadors, cocaïnòmans, etc.) Atenció!, de forma social; ja que, de forma professional ho vaig tenir que fer cada dia, durant més de trenta anys. Però una cosa és la relació professional, on ni pots ni deus escollir ni tan sols plantejar-t’ho, i una altra cosa molt diferent és la relació social, on pots escollir i, fins i tot, estratificar aquesta relació: conegut, veí, company, amic, etc.

Tampoc puc relacionar-me (o em costa relacionar-me) amb aquest 60 % de població que reconeix i, fins i tot, es vanagloria de no llegir mai cap llibre. ¿Com relacionar-te amb ells, quan la base de la teva escala de valors és la cultura? Tampoc puc relacionar-me (o em costa relacionar-me) amb totes aquelles persones que diuen que són “fans” de l’esport i, no obstant, no el practiquen mai. ¿Com relacionar-te amb persones que tenen un estil de vida totalment autolític; quan tu estàs, a cada pas, trencant amb el xip urbanita, per intentar integrar-te dins la natura, de la qual provenim? ¿O com relacionar-te amb aquelles persones, tan negades, que són incapaces de diferenciar el mal anomenat “benestar” amb un estil de vida incorrecte?

Però és clar, ¿què es pot esperar d’un règim democràtic (que no democràcia) que va començar fumant porros dins el Congrés dels Diputats? Perquè aquest és un altre tipus d’asocial: l’asocial polític. ¿Com pot ser que a aquestes alçades de democràcia (perdó, vull dir règim democràtic) no hagi cap partit que reivindiqui les llistes obertes i desbloquejades? ¿Com relacionar-te amb alguns polítics que són autèntics MIM’s. MIM de marioneta de partit i MIM d’acrònim, és a dir: Mediocre, Immadur i Manipulador?

Sí, em considero un asocial convençut i convido el 20 % de la població que faci el mateix, que sigui capaç de sortir-se’n dels paranys socials i polítics del nostre règim democràtic. I a l’altre 80 % de la població, li recomano que canviï d’estil de vida, que llegeixi més i que creixi tant com pugui com a ésser humà i com a ens espiritual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.