Envellir

La famosa crisi dels quaranta anys
ni me’n vaig assabentar. La dels cinquanta
vaig dir-me: “No n’hi ha per a tant”
La dels seixanta..., això ja és una altra cosa.
No és la lentitud -que sempre ho és
i que fas passar per qualitat-, és
una decreixença física en perfecta rebel·lió:
articulacions que perden graus de gir,
el múscul que es divorcia de l’elasticitat
i la fibra muscular que només sap que plorar;
comencen a sortir coses que no esperaves
fins dintre dels propers quinze o vint anys.
Cataractes, artrosi i afeccions pulmonars
munten la seva festa, per recordar-te que
vas camí de ser avi. De sobte, t’ho confirma
la teva filla: “Papà, a l’agost seràs avi”