Els polítics no estan lliures de la inèrcia social maniquea que ens contamina i que ho redueix tot a un dualisme del tipus blanc o negre. És el cas de la presumpció d’innocència que ells apliquen amb una generositat aclaparadora. Així doncs, que els polítics em permetin clarificar aquest concepte o, millor dit, els conceptes. Ja que, d’entrada, no podem parlar només de presumpció d’innocència, hem de parlar de: Innocent, presumpte innocent, presumpte culpable i culpable.
En principi, tothom és innocent, fins que un fiscal o jutge obra una investigació a una persona. Aleshores, és quan passem del concepte innocent al concepte presumpte innocent. Més tard, si aquesta persona és imputada, deixa de ser presumpte innocent per convertir-se en presumpte culpable. Per què?, perquè ja no podem mantenir la seva presumpció d’innocència sense carregar-nos la presumpció d’innocència professional del jutge que ha fet la imputació. I, suposo, que el jutge també té dret a aquesta presumpció innocència professional, mentre no es demostri el contrari. I si es demostrés el contrari, llavors ens podríem trobar davant d’un cas de prevaricació.
Una vegada s’ha dictat sentència, si aquesta és condemnatòria, és quan la persona passa de presumpte culpable a culpable. En cas contrari, si la persona és declarada innocent, passarà directament de presumpte culpable a innocent. Sí, ja sé que hi pot haver recursos d’apel·lació. Aleshores, no queda cap altre remei que fer el camí invers, sortint de la casella de la culpabilitat.
Per últim, torno a posar en consideració una de les meves premisses, per dir-li a tots els polítics: “No es defensen les persones, es defensa la veritat”. Ja que, fins i tot, el nostre millor amic pot ser culpable. En aquest sentit, els polítics que més respecto són aquells que diuen “Jo no fico la mà al foc per ningú”.
En principi, tothom és innocent, fins que un fiscal o jutge obra una investigació a una persona. Aleshores, és quan passem del concepte innocent al concepte presumpte innocent. Més tard, si aquesta persona és imputada, deixa de ser presumpte innocent per convertir-se en presumpte culpable. Per què?, perquè ja no podem mantenir la seva presumpció d’innocència sense carregar-nos la presumpció d’innocència professional del jutge que ha fet la imputació. I, suposo, que el jutge també té dret a aquesta presumpció innocència professional, mentre no es demostri el contrari. I si es demostrés el contrari, llavors ens podríem trobar davant d’un cas de prevaricació.
Una vegada s’ha dictat sentència, si aquesta és condemnatòria, és quan la persona passa de presumpte culpable a culpable. En cas contrari, si la persona és declarada innocent, passarà directament de presumpte culpable a innocent. Sí, ja sé que hi pot haver recursos d’apel·lació. Aleshores, no queda cap altre remei que fer el camí invers, sortint de la casella de la culpabilitat.
Per últim, torno a posar en consideració una de les meves premisses, per dir-li a tots els polítics: “No es defensen les persones, es defensa la veritat”. Ja que, fins i tot, el nostre millor amic pot ser culpable. En aquest sentit, els polítics que més respecto són aquells que diuen “Jo no fico la mà al foc per ningú”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.