“Quo vadis” (On vas?)

Condemnat a escriure,
amb l’entranyable risc
d’intricats sentiments.

“Quo vadis” renuent,
ni neguits, ni dubtes.

Trec pols al baluard
i esfullo recances.

Fugaç, em poso davant
del mirall del temps.

“Quo vadis” pelegrí.
On vas? La teva casa
sempre serà la teva casa.