Afrontar l’encara

Encara hi ha esquerdills d’horitzó
en la serp d’un dia de març.

Encara l’exhalació del drac
censura el raig del record
i revifa l’ànima amb incògnites;
les que s’escriuen, seguint
la metzina del terrorisme.

Encara, sol i lluna cisellen
la terra, on ulls i llavis
s’obren davant un miratge,
dins la xarxa de l’estupor,
enfront de sang i cossos.

Encara hi ha llesques de temps,
sense la mel de la solidaritat
ni la medicina de l’humor,
que acaronin l’eterna lletra
d’una cançó feta amb preguntes.

Encara..., el governall del dubte
corba el puny de la frustració.