La meva Iaia...
mastegava parenostres,
altres masteguem
somnis i records,
tot pagant peatge
a la nostàlgia.
Cada desig n’és cançó,
música per al misteri,
ritme i llum que
enlluernen la tendresa,
quan renovem cada miratge
i volem conferir el foc,
aquell que encendrà
el càntic de la passió,
on sempre dibuixem
el solc de la memòria.
Tot un món sencer
com recull de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.