Pel matí, salutació al sol.
Per la nit, ofrena als estels.
Els records mai prescriuen,
tenen arrels com bosc etern.
Allà s’hi troba la serenor del llac,
mentre trepitjo pinassa del corriol,
flanquejat per avets platejats.
El rostre llarg de la muntanya
em somriu i, així, sóc feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.