Corda fluixa

Des de la cendra de l’alquímia,
brego l’or de la paraula,
defugint de blasfèmia literària.

A cada instant, a cada vers,
em poso damunt la corda fluixa
i dins l’aiguamoll del diccionari.

Però un brollador sempre fluix
a l’aiguaneix d’una muntanya,
el que sempre traspua el bosc.

Així doncs, busco ermita romànica
on, obsessiu, reso espontaneïtat
per sortir-me d’aquesta corda fluixa.