Inèrcia de vida i adaptació

Davant qualsevol situació que trenca la nostra dinàmica de vida (sigui física o mental), hem d’afrontar-la, mitjançant un procés d’adaptació. Sortir quan abans de la negació i la rauxa, per enfilar i adaptar-nos a la nova situació. No obstant, ens podem trobar amb un entrebanc: la inèrcia de l’estil de vida que portem. Estem acostumats a fer el que sempre fem, sense tenir en compte moltes vegades les nostres limitacions, siguin pròpies o condicionades per les circumstàncies que van sorgint pel camí de la nostra vida. Cadascú té els recursos que té i l’adaptació passa per assumir aquestes limitacions, no hi ha tants Einsteins, ni tampoc tants Samsons, hem d’admetre com som i fins on podem arribar.

Cada crisi (personal, social o política) implica una nova adaptació. El problema radica que cada vegada patim més crisis i cada vegada són més curtes en el temps; fins i tot, algunes es poden encavalcar. Això fa més difícil anar cap endavant i adaptar-nos d’una forma ràpida i efectiva a aquest rosari de crisis. Si tenim recursos (mentals i econòmics) anem fent amb més o menys fortuna. Si la persona no té o té pocs recursos, pot ensorrar-se, llençar la tovallola o buscar formes d’evadir-se, per fugir d’una realitat que no pot o no vol afrontar. Aquesta situació, discrimina més a les classes socials baixes i mitjanes.

Malgrat eslògans polítics (gens realistes), cada vegada hi ha més gent que es queda enrere. I només conec una manera d’activar l’economia i donar suport a l’estabilitat mental d’un país: que tothom tingui un poder adquisitiu adient.