Assenyada o no,
cada escriptor té
la seva litúrgia.
Jo, obstinat, dibuixo
la bastida del silenci
i m’emparo en ell,
per sobreviure i,
temerari, em preservo
del rebuig que hi ha
al mercat de la paraula.
Així doncs, acluco ulls
i pensament, fugint
del seu brogit incert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.