Tossuts, salpebrem el temps
amb cadència de nostàlgia,
mentre ell ens clava cristalls
d’enyor, tristesa i melangia,
serfs en captard d’indiferència.
¿Com recuperar la seva clemència
i sortir d’una impertinent monotonia?
Desig i batec volen allunyar
l’espectre agressiu de la carència,
dol digne i necessari per fugir
de la maleïda mediocritat,
quan “tardorem” la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.