Al voltant de la memòria

La memòria (les golfes del record), encara que estigui endreçada, contínuament acumula pols, que ens pot desvirtuar cada record en la seva forma i en la seva ubicació temporal.

Acumular records (com el qui acumula fotografies) pot semblar que enriqueix les arrels de l’arbre de la nostra vida, però no sempre és així. Aleshores, és bo gestionar els records i ficar-los cadascú a la seva caixa: les pomes amb les pomes, les peres amb les peres. I si som curosos, una caixa per a cada varietat, les Golden a la seva caixa i les altres varietats a la caixa que els hi correspongui. I a tot això, hem d’esbrinar si la nostra memòria és bona o dolenta i si tenim aquella discriminació positiva que ens fa emmagatzemar els bons records i oblidar els records dolents. En el meu cas, crec que tinc memòria d’evocació fotogràfica i tinc “mémoire d’escalier” per a la memòria de fixació. I dic això, perquè rara vegada oblido una cara, encara que no sigui capaç de ficar-li nom o lloc de coneixença. En canvi, amb la memòria de fixació sempre em queden coses al tinter i que hagués volgut dir. Per aquesta raó (i altres), m’agrada escriure i així esmenar aquesta punyetera “mémoire d’escalier”, mitjançant les oportunes correccions de text.

Per últim, a les persones que els hi agrada treure la pols de la seva memòria, per actualitzar fets, que vigilin, perquè sempre es pot donar el cas que algú (amb millor memòria) els hi pugui fer retret i ficar en evidència la seva equivocació.