Ús i abús de diminutius

En més d’una ocasió he volgut posar de palesa la immaduresa d’una societat que, sembla, amb el canvi de segle va deixar enrere referències ètiques, morals i religioses. Això sí, les referències religioses que han quedat s’han radicalitzat i s’han fet més fonamentalistes que mai, sobretot dins les religions monoteistes.

Però retornem a l’inici. La immaduresa d’una persona es pot constatar de moltes maneres: infantilisme, lèxic groller, actituds prepotents i, també, amb l’ús i abús de diminutius que, normalment, deixa en evidència una possible traïció del seu subconscient, extrem que vaig poder comprovar al llarg de la meva vida professional. Així, per exemple, els que van dient diminutius de l’estil: cerveseta, canyeta, copeta de conyac, whisket, etc. Tot sovint o són alcohòlics o van camí de ser-ho. Els que van dient: caragolets, paelleta, bocinet de pa, etc. Moltes vegades o són diabètics o tenen prohibit o restringits l’aliment que esmenten com a diminutiu. El mateix passa amb els consumidors de drogues quan diuen: cigarret (la nicotina és una droga legal), cafetonet (la cafeïna també és una droga legal), fer una ratlleta, fer un piquet (s’entén d’heroïna), etc. Espanya està batent tots els records negatius d’Europa, incloent-hi el número de màfies, consum de drogues siguin legals, il·legals o medicaments (sobretot, antidepressius i ansiolítics). Ara, fins i tot, s’ha convertit en la primera productora i exportadora de cànnabis, fa temps que ja no escoltem aquella frase del segle passat tan popular que deia: “Bajarse al moro”.

A tots aquells que a vegades em diuen: “Jesús, vols dir que no en fas un gra massa?”, els recomano que consultin les estadístiques europees i el rànquing on es troba casi sempre Espanya. Per cert, si alguna vegada, els del “gra massa”, pateixen les conseqüències, derivades d’aquesta immaduresa, que no es queixin. I dic això, després de veure les imatges d’una platja on va embarrancar una narcollanxa i es veia com tots els banyistes intentaven aconseguir un dels farcells. Aquest és el nivell i aquesta és l’actitud d’una població sense referències ètiques, morals i religioses que esmentava al principi i, així, tanco el cercle.