La vigília

Estic obligat a escriure,
a estimar el diccionari,
on cada branca em lliga
a les seves paraules.

I esberlo cada pàgina
pel boscam dels mots,
amb un esclat que reneix
quan despullo la rutina.

Deixeu-me, doncs, volar
amb les ales d’aquest repte
i sortir del possible batibull
que ens sol portar la nit.

A poc a poc, tinc que apamar
cada admiració i nou interrogant,
ben endins, pel fondal del cor,
i també abastaré cada vigília.