Sempre i mai

Seria bo que els polítics tinguessin més prudència quan parlen i no sentenciessin amb un vocabulari força prepotent. Seria bo que eliminessin del seu lèxic dos paraules: sempre i mai.

Dir sempre (el “sinònim” alternatiu seria “com no pot ser d’altra manera”) implica la possibilitat de caure en més d’una contradicció i, amb el temps, també caure en el parany d’alguna hemeroteca, que són, pels periodistes independents, els millors àrbitres que hi ha per desprestigiar la credibilitat del polític.

I dir mai, ens passa tres quarts del mateix, perquè quan convé pactar, no hi ha cap “mai” que valgui i el polític s’inhibeix del contingut del seu programa electoral i dels “mais” que ha fet en tots els seus discursos i mítings. D’aquesta manera, el mai es converteix en un fet circumstancial. És a dir, en funció de la conveniència del moment i prescindint de qualsevol escrúpol ètic (la majoria de polítics tenen referències legals, mai referències ètiques).

Mentrestant, els votants (que no electors) tenim que empassar-nos la poca credibilitat que els polítics tenen i tota una corrua de justificacions i manipulacions verbals. Ja se sap, en política la mentida surt gratis.